Diari d'Aula, 08-11-2010. (II)

L'elecció del model de professor ha de ser una opció conscient, no alienada ja que condicionara la pràctica educativa i investigadora. L'elecció s'ha de fer en torn a un model flexible, conscient de les contradiccions. Tenint en compte aquesta idea,


Quin model docent vull ser?
M'agradaria seguir un model docent crític amb el sistema, que oferisca als seus alumnes un coneixement obert, no academicista i subjecte a relectures i reinterpretacions. Un professor que prepare el seu alumnat per adquirir habilitats socials necessàries per sobreviure al món exterior. Vull ensenyar-los a estimar la història i sobretot la història pròpia, oferir-los una visió plural d'aquesta, no determinista ni finalista.


No m'agradaria ser el model de professor que es limita a llegir en classe un llibre de text, que presenta dogmes i els consolida a través d'activitats de fixació i avaluació caduques. Un docent que no subestime els seus alumnes proporcionant un coneixement superficial i simplista.


Vull investigar? Per a què?
Sincerament, com que mai m'ha cridat l'atenció la pedagogia no hi ha res que puga interessar-me donat que desconec molts aspectes d'aquest camp, sóc un llec en aquests temes. I tot investigador sap que investigar sense curiositat condueix a atzucacs i camps erms. Tanmateix per no donar una resposta tan rotunda si que en algun moment donat podria interessar-me investigar amb la finalitat de millorar la meua pràctica docent, incrementar les habilitats d'aprenentatge dels meus alumnes o innovar un sistema que actualment considere infèrtil i antiquat.


La següent dinàmica de grup ha tractat en prendre un tema i com s'abordaria des dels distints models docents.
El model tradicional oferiria una definició tancada a la que seguiria una activitat de fixació i reproducció i una activitat final d'avaluació.
El model tecnològic posaria els alumnes en contacte amb l'experiència, aprofundiria sobre el tema responent a uns objectius prefigurats, aplicaria tècniques d'aprenentatge per fixar el coneixement i li seguiria una activitat d'avaluació.
El model espontaneista realitzaria preguntes prèvies sobre la globalització, es faria un treball en grup i s'exposarien en assemblea els problemes sorgits i les conclusions extretes sense cap altre tipus d'avaluació.
El model sintètic plantejaria una investigació guiada pel professor en un procés obert.


Quina investigació faria sobre la selecció de continguts?
Un tema que m'interessaria investigar i treballar és el de la transversalitat de continguts. Una manera d'oferir un coneixement pluridimensional, atacable des de distints flancs i sota la llum de distintes perspectives, allunyant-se del model actual que presenta un conglomerat de temàtiques, organitzades en forma de mosaic i sense relació aparent entre elles.
Per exemple he pres el tema de l'aigua. Des del camp de la geografia i la biologia tractaria els seus aspectes físics, químics, funcionals. Des de la perspectiva de l'ètica s'abordaria el problema de la contaminació de les aigües, l'accés desigual a l'aigua potable, els usos polítics de l'aigua. Des de  l'historia podria veure's els distints usos que han donat els homes a l'aigua al llarg del temps, el paper de l'aigua en les distintes societats, la racionalitat o irracionalitat del seu ús en cultures antigues. Des de les àrees de llengua el tema de l'aigua en la literatura o l'elaboració de textos amb aquesta temàtica. Des de les matemàtiques problemes de capacitats i volums, etc..
Però també sóc conscient que no tots els temes podrien tindre aquesta versatilitat i que exigiria una bona coordinació entre departaments, tot el contrari de la realitat d'individualisme departamental que existeix hui en dia als centres.


Per finalitzar la classe hem fet una última dinàmica de grup. Hem hagut d'escollir un costat de la classe dreta els que prioritzarien l'història universal sobre la d'Espanya, a esquerra els que prioritzarien l'història d'Espanya sobre la Universal. El 99% de la classe ens hem situat a la dreta, elegint la història universal perquè Espanya no és una illa en mig del no res, s'ha de conèixer el conjunt global abans d'afrontar els models específics d'Espanya.


Després, hem agut d'elegir novament, a esquerra els que prioritzarien la història d'Espanya sobre la del País Valencià i a dreta els que prioritzarien la història del País Valencià. El 99% ha elegit prioritzar la història d'Espanya però jo crec que prioritzaria la del País Valencià perquè s'ha de conèixer també la història de casa. Val, pot pensar-se que he prioritzat en un primer moment allò general sobre allò concret i a continuació ho faig a la inversa però no considere Espanya com un tot, i no ho és ni geogràficament, ni climàtica, ni cultural. Per exemple l'Espanya atlàntica i la mediterrània segueixen dinàmiques distintes fins que s'uneixen al segle XIX. Per exemple, el món seria com un carrer format de distintes cases, Espanya seria un conjunt de cases unides per la façana i separades per envans o tabics. Llavors prioritzaria el coneixement del carrer, i el de la casa en particular per sobre un conjunt de cases a l'atzar. En cas contrari, perquè segregar l'història de Portugal?

Quins continguts prioritzaria?
Crec necessària una història de conceptes que preparen l'alumnat amb una bona base i els capacite per relacionar-se amb el món que els envolta des d'una perspectiva adequada i científica, haurien de conèixer bé una sèrie de conceptes que actualment es fan servir a la lleugera, per tant l'ideal seria que els alumnes sàpiguen fer-los servir bé. Termes com feudalisme, feixisme, democràcia, capitalisme, esclavisme, 3r món, economia, feminisme, liberalisme, absolutisme i un llarg etcètera.

Aquesta seria l'estructura que vertebraria l'assignatura, les distints cultures, societats i civilitzacions. Òbviament, des d'aquest plantejament, el llibre de text sobra en la seua totalitat, almenys de la forma que es fa servir hui en dia. També prioritzaria un ensenyament en valors i idees que anaren més enllà del coneixement academicista i que permetera als alumnes enfrontar-los a les seues responsabilitats com a ciutadans.  Una visió de la societat com un tot que s'ha construit dia a dia, que no és estàtic ni fruit dels grans personatges, que l'han construida tots, que es nodreix de l'aportació de tots els grups humans i cultures.

 Una visió de la història que no siga finalista, ni vista com un conjunt de textos ni dates. Una perspectiva estructualista del coneixement històric i sobre tot i molt important, que el nostre dia a dia és el resultat de la construcció humana al llarg del temps i que ara mateixa estem construint el futur. Valors com el respecte, la igualtat, la convivència, el pensament independent, la capacitat de decissió autònoma i crítica, la conscienciació pels problemes que ens envolten, la preocupació per millorar la societat. Un model que no formara participants de saberyganar sinó que formara ciutadans responsables,  l'única via que ens pot dur al canvi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL