ANDRÒMINES
He estat aprofitant les vacances de Nadal per a fer neteja en l'altell de ca ma mare i he tirat al fem moltes coses de quan era menut: llibres d'escola, dibuixos, joguets, adhesius, revistes, ninots... andròmines tot plegat, i m'ha sabut molt de mal, desfer-me d'una part del meu passat, ha sigut com trencar definitivament amb la infantesa. Però també és cert que tard o d'hora calia fer-ho, no sols perquè al remat són objectes que estan ocupant espai, oblidats i agarrant pols, sinó també perquè nosaltres no hem de durar per a sempre. Em ve al cap per exemple en la gent que han patit les riuades i ho han perdut tot. Ma mare no m'haguera deixat fer-ho, ella s'aferrava a cada objecte del passat, cada mistera, detallet de comunió, capsa de bombons, plats, gots, peces de roba, sabons d'hotel... tenia un problema encara més greu que jo. Això també em permet reflexionar sobre la funció dels records, per què resulta tan dramàtic desprendre's de coses que ja ...